Lìnggân
Hi havia una vegada un regne molt llunyà protegit per una gran muralla i l'esperit d'uns mil · lenaris dracs. El fosc cel estrellat es va il · luminar amb una nova tanda de focs artificials, en commemoració al naixement del nou fill de l'Emperador. Tots els pronòstics apuntaven que seria un líder nat, nascut sota el signe del Tigre, i el poble sencer desitjava que per fi els governés un home amb la saviesa i el cor necessaris per treure'ls de la seva desesperança.
Corrien temps difícils en què ningú s'atrevia a desobeir al despòtic sobirà, que obligava a tots a acatar la seva tirania ia portar al canell un llaç en senyal d'abnegació a la Doctrina.
El Mestre va aixecar la mà i centenars de fanalets de paper es van elevar fins al cel. Era el moment d'anunciar el nom del nen ... i va ser Lìnggân, que significa INSPIRACIÓ.
Es un cuento, y este se llama
''La niña Esperanza''
- Mama, no vull que em punxin més, no vull estar més a l'hospital, no vull jugar més als metges, vull anar a jugar amb els meus amics de l'escola, fa mesos que no els veig!
- Vinga afecte, ja som a la sala dels valents, només uns dies més i podrem anar a casa.
- Bé ... explica m una altra vegada el conte d'aquesta nena
- Hi havia una vegada una nena anomenada Esperança, que després de molt estudiar decidir dedicar-se a la investigació de la teva malaltia. Tot just tenia suports ni fons, però va treballar dia i nit i va trobar una cura. I gràcies a ella els nens com tu podeu venir a la sala dels valents, on ella us punxa per guarir amb la seva medicina màgica.
- La mare per què no hi ha més nens aquí amb mi?
- Tu ets l'últim meva vida, ja no hi ha fons per Esperança.
